dilluns, 3 de juny del 2013

SEMINARI D’EXPRESSIÓ ESCRITA / XIV (I)


reflexions i propostes dels assistents al llarg del seminari
EL PROCÉS DE COMPOSICIÓ ABANS DE L’ESCRIPTURA
  • És molt important el paper del docent (vegeu ‘decàleg’ de la sessió VII).
  • Llengua oral i llengua escrita es retroalimenten.
  • El diccionari és el “gran desconegut” de l’alumnat.
  • Atès que escriure comporta reflexionar, ens cal recuperar el “temps” que els ritmes educatius actuals acceleren. Per això es constata la importància d’una “educació lenta” que retorni a l’alumne la possibilitat de gaudir a l’hora d’escriure.
  • Els grups reduïts i l’ajut dels mestres de suport aporten més eficàcia a la tasca de l’aprenentatge de l’escriptura.
EL PROCÉS DE COMPOSICIÓ DURANT L’ESCRIPTURA
[EMILI TEIXIDOR: “Si no proporcionem paraules suficients als nostres joves, no els ajudem a ordenar les seves emocions i els seus pensaments, i ni tan sols els ajudem a ser més feliços [...]. No els queda cap més recurs, cap més llenguatge, que la violència física”]
La lectura i la vida
  • Ens cal regalar mots als alumnes: recollir-los (encara que siguin estranys i desconeguts) i apuntar-los en una llibreta a manera de diccionari personal. 
  • ESCRIURE és un procés en què, partint d’una situació de la vida o de l’escola, l’alumne, guiat pel docent, produeix un text (coherent i cohesionat) prèviament planificat i posteriorment revisat amb vista a la seva redacció definitiva.”
  • L’alumne ha de tenir present -si pot ser, a la vista- l’esquema del procés de l’escriptura: planificació / producció / revisió.
  • A l’hora de revisar el text, es recomana que l’alumne llegeixi el seu escrit als seus companys.
  • Cal donar importància al fet d’escriure. Sempre que hagi de fer un treball escrit, seria bo que l’alumne utilitzés un full de color.
  • Es proposa un model de full de redacció -adaptat a cada cicle- que l’alumne faria servir, si més no com a esborrany, cada cop que fes una pràctica d’expressió escrita.
CRITERIS D’AVALUACIÓ DE LES PRODUCCIONS ESCRITES


[DANIEL CASSANY: “De la mateixa manera que l’enfilall de perles necessita un fil interior, les frases de l’escrit mantenen múltiples llaços d’unió, més o menys evidents: puntuació, conjuncions, determinants...”]
La cuina de l’escriptura
  • A mesura que avança en el seu procés d’aprenentatge de l’expressió escrita, l’alumne ha d’escriure textos de tipologia diversa i n’ha de conèixer l’estructura i l’organització.
  • (Es revisen els diferents tipus de text treballats a cada cicle. Es nota una certa progressió, però manquen més coordinació i acords.)
ESTRUCTURA D’UN TEXT

Un text ha de mantenir aquesta estructura:

[DANIEL CASSANY: “Imagina l’escrit com una nina russa: un text, un capítol, un paràgraf, una frase.”]
 La cuina de l’escriptura

ENSENYAR A ESCRIURE VOL DIR…
  • Facilitar a l’alumnat recursos que pugui consultar de forma autònoma: llistes de connectors, diccionaris ortogràfics i de sinònims...
  • Acostumar l’alumne a fer ús d’esborranys (consultar models...).
  • Tenir com a referència les competències digitals.
  • Revisar la producció literària.
  • Avaluar la composició: adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística.
[JAUME CENTELLES: “Si pretenem que l’infant aconsegueixi unes produccions dignes, cal que abans senti molts contes, que practiqui i que tingui ben assolit l’esquema necessari que fa que una història sigui una història. I si l’infant té al costat un mestre que li “facilita” el procés creador, millor.”]
La biblioteca, el cor de l’escola
EXPOSICIÓ D’EXPERIÈNCIES D’ESCRIPTURA PER CICLES
  • ETAPA INFANTIL: La llibreta viatgera (text I dibuix lliure).
  • CICLE INICIAL:  “Fem un llibre”, proposta d’una pàgina web.
  • CICLE MITJÀ: La descripció de persones, animals, llocs i objectes a partir de models, esquemes, llistes de vocabulari, etc.
  • CICLE SUPERIOR: El periódico escolar, un exemple de treball cooperatiu en l’àmbit de l’expressió escrita.

EL PROCÉS DE COMPOSICIÓ DESPRÉS DE L’ESCRIPTURA
  • Es constata que pot ser útil posar a l’abast dels alumnes pautes que els facilitin la correcció dels seus textos.
  • Es reparteixen dues pautes (“pauta de correcció” i “pauta d’autoavaluació”) que els cicles hauran d’adaptar a les necessitats i nivells del seu alumnat (vegeu sessió X).
[DANIEL CASSANY: “Revisar forma part de l’acte d’escriure, n’és un procés creatiu [...]. Com un quadre inacabable, sense fi, sense meta, l’escriptura sempre permet anar més enllà.”]
La cuina de l’escriptura

L’EXPRESSIÓ ESCRITA EN ÀREES NO LINGÜÍSTIQUES
  • Les mestres d’educació infantil treballen a partir de projectes guiats i escollits pels alumnes.
  • Les representants del cicle inicial creuen que hem de ser més conscients del treball d’escriptura que es fa en les àrees no lingüístiques. Cal elaborar més textos descriptius, enumeratius i argumentatius.
  • Al cicle mitjà es treballa molt l’expressió escrita (ventall ampli de tipologia textual). S’esmenten també resums col·lectius, esquemes pautats, murals...
  • En el si del cicle superior es fa molta reflexió oral i caldria posar-la per escrit (guió de treball). Cal arribar a acords a l’hora de saber en quina matèria s’ensenya a fer, per exemple, un mapa conceptual, un resum...
  •  Creiem important aprendre a fer i presentar un treball. (Parts d’un treball: pròleg, apartats, conclusions, bibliografia).
EL TRACTAMENT DE LA DIVERSITAT
  • Per poder atendre la diversitat, es recomana:
    • Considerar la individualitat: dos mestres a l’aula, treball en grups reduïts...
    • Aplicar estratègies didàctiques i metodològiques adaptades als diferents nivells de l’alumnat.
  • Internet posa al nostre abast molts recursos per a treballar la diversitat en l’àmbit de l’expressió escrita (vegeu la pàg. 2 del document de la sessió XI).
TREBALL SISTEMÀTIC D’ORTOGRAFIA
  • L’ortografia natural s’assoleix quan s’ha consolidat l’aprenentatge de la lectoescriptura (6-8 anys).
  • L’ortografia arbitrària es va assolint progressivament un cop s’ha interioritzat la natural.
  • Es fa una visió general positiva de l’exposició de Daniel Gabarró sobre el nou mètode d’aprenentatge de l’ortografia basada en l’estratègia visual (www.edudigital.es).
  • Es veu convenient treballar la memòria visual des de totes les àrees.
  • L’ortografia no es redueix a aspectes visuals, sinó que també cal considerar els aspectes fonètics.
  • Reflexió: quina importància donem a l’ortografia en les àrees no lingüístiques?
  • LES APORTACIONS DELS CICLES
    • Educació infantil: cal reforçar el treball de memorització, adquisició de vocabulari i de logopèdia.
    • Cicle inicial: cal treballar la memòria visual i dur a terme un treball sistemàtic de vocabulari.
    • Cicle mitjà: convé treballar la memòria visual, auditiva i manipulativa; cal informar d’allò que s’està treballant (què, com i per què); és molt útil situar en llocs visibles de l’aula cartells amb normes ortogràfiques i paraules difícils d’escriure; hom proposa fer més activitats en grup.
    • Cicle superior: convé reforçar el vocabulari bàsic, com també treballar de dos en dos i en grup.

EL PAPER DE LES TIC EN EL PROCÉS DE LECTOESCRIPTURA
  • Relacionades amb la lectura i l’escriptura a l’aula, les TIC permeten:
    • Treballar la creació literària i la tipologia textual.
    • Aprendre a comunicar una idea i un missatge d’acord amb un mitjà, uns objectius i uns destinataris concrets.
    • Crear una comunitat virtual d’escriptura/lectura on els textos individuals són compartits (apareixen noves formes de llegir i escriure).
    • Tractar un procés de creació literària com un exercici de diversió i participació col·lectiva.
  • Convé incloure l’ús de les TIC en les programacions de les àrees lingüístiques i no lingüístiques.
  • Cal perfeccionar i ampliar les experiències d’ús de les noves tecnologies que ja es duen a terme: blocs (tots els cicles), “Fem un llibre” (cicle inicial), webquest (cicle superior), “Pensa i respon” (cicle mitjà), llibre digital, utilització de la pissarra digital, etc.
  • Consulteu el mostrari de recursos digitals relacionats en el document de la sessió XIII: narrativa, poesia, blocs, webquest, eines en línia, etc.

els documents del seminari

els esquemes i grafics del seminari

[EMILI TEIXIDOR: “Les autoritats educatives haurien de caure en el fet que l’única matèria de què disposen actualment per educar les emocions és la literatura [...]. Totes les matèries escolars es dirigeixen a la raó. L’única que s’ocupa de les emocions i la seva expressió adequada és la literatura.”]
La lectura i la vida

dijous, 23 de maig del 2013

SESSIÓ 13 | EL PAPER DE LES TIC EN EL PROCÉS DE LECTO-ESCRIPTURA



ANNEX
NARRATIVA
*Contes animats
*Contes visuals amb pictogrames (Alumnes amb NEE)
*Crear històries o un conte animat en línia
*Escriure el final d'una història a partir d'un vídeo
*Contes a partir de formularis

POESIA
*Explicació de les diferents formes de lírica i dels recursos literaris.
*Pictotraductor 
*Poesia visual
*Rimador

ALTRES
*Blocs, webquest i caces del tresor, comunitats literàries on-line.

MÉS ENLLÀ
*Eines en línia per a l'ús de les tic
*Llengua escrita, gramàtica, ortografia, lèxic...
*Eines per competències

dimarts, 7 de maig del 2013

SESSIÓ 12 | BONA ORTOGRAFIA SENSE ESFORÇ



Les persones amb bona ortografia veuen les paraules a la seva ment, per això dominen l'ortografia sense esforç. 
Aquest programa t'ajudarà a fer el mateix. Accediu a la conferència del creador d'aquest mètode, Daniel Gabarró.

dijous, 21 de febrer del 2013

Sessió 4 | Pràctiques amb els alumnes 3

 |Presentació: 8 de març de 2013|

 ESCRIVIM UNA CARTA A SALVADOR COMELLES
[Llengua: catalana. Duració de l’activitat: dues o tres sessions]

  1. Presenteu breument als alumnes la figura de Salvador Comelles, autor del llibre que esteu llegint a l’hora de lectura, i anuncieu-los que, si Déu vol, ens visitarà el pròxim 21 de març, coincidint amb l’inici de la primavera.
  2. Llegiu en veu alta la ressenya de l’escriptor que trobareu a la coberta o a la solapa del llibre escollit. .
  3. Si ho considereu convenient, demaneu-los que cerquin més informació de l’autor i professor terrassenc a la xarxa.
  4. Proposeu-los de comunicar-vos amb ell mitjançant una carta adjunta a un correu electrònic. L’objectiu de l’escrit seria, d’una banda, donar-vos a conèixer, i de l’altra, explicar-li com prepareu la seva visita al nostre centre.
  5. Repasseu l’estructura d’un text epistolar: encapçalament – salutació – cos de la carta – comiat – signatura.
  6. Mitjançant una pluja d’idees, recolliu les propostes dels nois i noies pel que fa al contingut de l’escrit.
  7. Suggeriu-los l’organització de les idees del cos de la carta: qui som, per què li escrivim, com preparem la visita, què ens agradaria preguntar-li, etc.  
  8.  Entre tots, escriviu a la pissarra l’esborrany de la missiva i reviseu-lo fins que el trobeu adequat.
  9.  Designeu uns encarregats d’escriure el text amb ordinador. 
 

dijous, 14 de febrer del 2013

Sessió 3 | Pràctiques amb els alumnes 2

 |Presentació: 22 de febrer de 2013|
 EXPANDIM UNA FRASE

PRIMÀRIA
  1. A partir d’un tema tractat a classe, una conversa, una lectura, una notícia, una activitat escolar, etc., escriviu una oració simple i curta a la pissarra (o bé, des d’un ordinador de l’aula, projecteu-la a la pantalla).
  2. Comenceu a expandir la frase afegint un complement del nom (adjectiu, sintagma preposicional...) referit al nucli del subjecte. Pot ser una qualitat, un gentilici, etc.
  3. A sota de la primera, escriviu la segona oració, és a dir, amb el complement del nom que heu afegit. (Podeu senyalar els mots agregats amb un color.)
  4. Torneu a afegir un altre complement del nom referit al subjecte.
  5. A sota de la segona, escriviu la tercera oració amb els nous elements.
  6. Aneu expandint la frase -tant al bloc del subjecte com al del predicat- sense modificar el verb ni afegir-ne cap altre. Assegureu-vos que la puntuació (ús de les comes...) és correcta.
  7. Llegiu l’última oració i compareu-la amb la primera. A cinquè i sisè ja podeu parlar d’elements juxtaposats, coordinats, complements nominals, etc.  

COM ÉS LA PROTAGONISTA D'UN CONTE?
INFANTIL
  1. Seleccioneu el protagonista d’un conte que hàgiu llegit o explicat.
  2. Escriviu a la pissarra una llista d’adjectius prèviament triats referits al caràcter i al comportament d’una persona. Incorporeu-hi mots no gaire coneguts pels alumnes: avar, animós, prudent/imprudent, valerós...
  3. Aneu llegint en veu alta els adjectius i pregunteu als alumnes si es podrien aplicar al personatge escollit. En cas afirmatiu, encercleu o acoloriu l’adjectiu. (Ex.: La rateta és afortunada, presumida, polida, endreçada, poruga, enamoradissa, etc.)
  4. Entre tots, mireu de deduir el significat dels mots poc coneguts.
  5. Per acabar, llegiu la llista d’adjectius encerclats i assegureu-vos que els nens i nenes els entenen.
  6. Escolliu un altre personatge del conte i repetiu l’activitat.


dijous, 31 de gener del 2013

Sessió 2 | Pràctiques amb els alumnes 1


| Presentació: 15 de febrer de 2013|
 LA DEFINICIÓ
[en català i castellà]

  1. Mostreu als vostres alumnes alguns objectes d’ús quotidià fàcils de definir: un tallaungles, una agulla d’estendre, un estri de cuina, un estoig, unes tisores, un bolígraf, una llapidera o portallapis...
  2. Consulteu i llegiu en veu alta les definicions que el diccionari ens dóna d’aquests objectes.
  3. Feu-los adonar de l’ordre que segueix la definició: què és (un estri, un aparell...), com és, de què està fet, per a què serveix, etc.
  4. Formeu grups i assigneu un objecte (diferent dels que heu mostrat] a cada grup.
  5. Expliqueu als alumnes què pretenem amb la definició.
  6. Demaneu-los que, per escrit, defineixin l’objecte assignat.
  7. Llegiu en veu alta les definicions i compareu-les amb les que dóna el diccionari.
  8. Copieu-ne alguna a la pissarra (*), reviseu-la i corregiu-la entre tots.
(*) O projecteu-la a la pantalla en cas que alguna parella hagi utilitzat l’ordinador per a fer la definició.

DE QUÈ ES TRACTA?
Estri format per un feix de pèls o fibres fixat a l’extrem d’un mànec mitjançant una virolla metàl·lica que serveix per a estendre colors o olis sobre una superfície que es pinta, envernissa,etc.